El diari La Vanguardia obre el 18 de març de 1938 amb el titular ‘Barcelona sufrió ayer los más duros bombardeos de la aviación extranjera. Un millar de víctimas y numerosos edificios derrumbados’. Durant tres dies la població barcelonina va ser víctima d’una catàstrofe històrica. Setanta cinc anys més tard del segon bombeig més sagnant d’Europa, després del Guernica, es presenta a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya Barcelona. Una obra que mostra, entre bomba i bomba, el retrobament de dues amigues separades per la guerra.
L’Elena arriba a Barcelona des de París per celebrar el 18è aniversari del seu fillol, Tinet Vila. La Núria junt amb la seva familia viu l’arribada de l’Elena immersa entre els bombardejos italians, amb el dol pel pare de la família (mort pels feixistes) i les penúries de l’època. Representar un obra com Barcelona a l’actualitat implica una retrospecció històrica de la ciutat on molts hem nascut o viscut. És per això, que l’obra et duu a la reflexió personal, més enllà de l’entreteniment i el gust pel bon teatre donada la seva magnífica direcció i interpretació pels actors i actrius. El director de la peça teatral és Pere Riera (Canet de Mar, 1974) docent a l’Institut del Teatre, Obrador a la Sala Becket de Barcelona i director d’obres teatrals com Red Pontiac (2011), Lluny de Nuuk (2010) i Desclassificats (2011). Riera confessa que l’obra és ‘un acte de sentit de reconeixement a tots aquells que van viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres anys de ràbia’.
rubiolopez.wordpress.com 